Resultats de la cerca

Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…

Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…

Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana era composta…

Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…

La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…

L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…

"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…

El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…