Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
peroxidació
Alimentació
Procés de formació de peròxids en molècules amb enllaços dobles (greixos insaturats, carotens, etc), a causa de la degradació oxidativa (enzimàtica o per autooxidació química), que s’inclou en el fenomen general de l’enranciment.
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
cicle de Krebs

Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el descarboxila…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…