Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Les hidnàcies
La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el…
El que cal saber de l’obstrucció de la via aèria per cos estrany
L’obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que consisteix en l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertanyen a l’organisme, com a conseqüència de la qual cosa es redueix o s’interromp per complet l’oxigenació Si l’obstrucció de la via aèria no se soluciona immediatament, pot causar una aturada respiratòria, que dóna lloc a una pèrdua de consciència, la qual, si no es resol en pocs minuts, origina una aturada càrdio-respiratòria completa Si el cos estrany no obstrueix del tot la via…
El que cal saber de la bronquitis aguda
Patologia humana
La bronquitis aguda és la inflamació de la mucosa que cobreix l’interior de les vies respiratòries inferiors Provoca tos i expectoració i sol guarir en menys de dues setmanes sense deixar seqüeles Com que també n’és afectada habitualment la mucosa de la tràquea, és anomenada igualment tràqueo-bronquitis La causa més comuna de bronquitis aguda és l’extensió als bronquis d’una infecció de les vies respiratòries altes, com una rinitis o una faringitis, i es presenta especialment en infants, persones grans i persones fumadores Malgrat que la bronquitis aguda sol ésser causada per una infecció, en…
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…
Aspecte general, pell i pèl del nadó
Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis Així, la pell presenta un aspecte…
coleòpters

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
Dermatitis seborreica i caspa
Patologia humana
Definició La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut Causes La causa d’aquesta alteració és desconeguda Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual a patir la…
Hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme
Patologia humana
És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània