Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Ajut Infantil de Rereguarda
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1937 per tal de socórrer els infants afectats per la Guerra d’Espanya.
Organitzada per la mestra Estrella Cortichs , la primera colònia s’installà a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar Acollia infants abandonats o orfes, principalment del nord de l’Estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec El gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
Tom McCarthy
Cinematografia
Nom pel qual és conegut el director i actor cinematogràfic nord-americà Thomas Joseph McCarthy.
Actor de repartiment en diverses pellícules 30 Days , 1999, d’Aaron Harnick Meet the Parents , 2000, de Jay Roach Good Night, and Good Luck , 2005, de George Clooney 2012 , de Roland Emmerich i sèries de televisió The Wire, 2008, debutà en la direcció amb The Station Agent 2003, film al qual seguiren The Visitor 2007, Win Win 2011, The Cobbler 2014 i Spotlight 2016, que el 2016 guanyà l'Oscar a la millor pellícula És també autor dels guions de les seves pellícules
Josep de Litala i de Castellví
Història
Militar
Militar sard i poeta en castellà.
Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
Ramon de Montfort
Cristianisme
Cardenal mercedari, conegut també com a fra Ramon de Tolosa.
Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques…
Ramon de Calders i de Ferran
Història
Senyor de les baronies de Segur i de Pierola.
Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang
Annibale Carracci

La higiene de Venus (1605-1609), d’Annibale Carracci (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, el més important de la família Carracci.
Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular
Librairie Hachette
Editorial
Societat francesa de mitjans de comunicació fundada el 1826 com a editorial per Louis-Christophe Hachette, amb seu a París.
El seu ventall de publicacions és d’una gran diversitat Edità, entre d’altres, el Dictionnaire de la langue française d’E Littré 1863 i el Dictionnaire de l’Académie 1886 Ha adquirit una participació majoritària de les editorials Fayard, Grasset, la nord-americana Grolier i la catalana Salvat, etc Té també una presència destacada a la premsa, “Télé 7 jours”, “Elle”, “Paris-Match”, “Parents”, etc i el sector audiovisual emissora de ràdio Europe 1, societat cinematogràfica Pathé, etc francesos Fusionada amb el grup Matra 1992, constituí una de les primeres societats europees del…