Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Karl Engel
Música
Pianista suís.
Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’…
Leonard Hokanson
Música
Pianista nord-americà d’origen suec.
Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com…
Earl Hines
Música
Pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà, conegut també per Fatha.
Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un estil pianístic basat,…
,
bugui-bugui
Música
Estil pianístic basat en el blues, i caracteritzat per l'ostinato de la mà esquerra.
El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll
Jacques Février
Música
Pianista francès.
Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…
John Lewis
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream En desfer-se el Modern…
Franz Xaver Scharwenka
Música
Compositor, pianista i professor alemany d’origen polonès, germà de Ph.
Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al…
Randy Weston
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Estudià piano i, entre els seus mestres, hi hagué Thelonious Sphere Monk, l’estil pianístic i el llenguatge compositiu del qual l’influïren decisivament Començà treballant en grups de rhythm-and-blues i després amb músics de be-bop com Ray Copeland i Cecil Payne D’aquesta època de joventut data l’enregistrament de The Modern Art of Jazz 1956, entre altres àlbums S’interessà per la tradició musical africana i compongué i gravà l’àlbum Uhuru Africa 1960, on emprà textos de Langston Hughes i arranjaments de Melba Liston Al principi dels anys seixanta feu diverses actuacions a…
Joaquim Soriano Villanueva
Música
Pianista i pedagog castellà.
Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’…
Lluís Maria Millet i Millet
Música
Director i compositor català.
Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…