Resultats de la cerca

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la…

El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…

A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…

Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser u, invariable, immòbil i etern si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror que identifica amb el foc i la foscor que identifica amb l’absència de claror, definiria els objectes del món sensible Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès, sobretot en els…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200…

També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos

En el dret català actual és una institució refosa en la de l'escreix

Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…