Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m Algunes…
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics d’aquest grup…
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
eriçar
Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
enganxadones
Botànica
Fruit proveït de punxes o ganxos que s’enganxa a la roba o a la cabellera.
g
Escriptura i paleografia
Setena lletra de l’alfabet català, anomenada ge [pl ges].
La G majúscula llatina deriva gràficament de la C amb un afegitó inferior que es retreu endins La G clàssica de les inscripcions romanes consta, doncs, d’un semicercle a l’esquerra lleugerament tancat per dalt i que té l’extrem inferior corbat endins El ductus de la G capital rústica elegant consta de tres traços, l’ordre dels quals era primer, el semicercle que comprèn l’esquena i la base segon, el traç complementari que baixa tangent cap a la dreta i tercer, la part superior, lleument convexa, amb tendència, però, a l’horitzontalitat Amb la cursivització hom tendí sovint a unir en un de sol…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…