Resultats de la cerca

El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…

De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…

No era permanent i era presidida pel mateix sobirà Al s XIII passà d’òrgan consultiu a legislatiu cort general , mentre que les funcions consultives i, en part, executives continuaren a càrrec del   consell reial , de caràcter permanent

Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…

D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…

En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap substitut

Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom

Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…