Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Sant Pere de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…
Sant Miquel de Tivenys
Art romànic
El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta Ermengarda, al seu marit Guillem de…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…
Sant Bartomeu de Riba-roja d’Ebre
Art romànic
El poble de Ribaroja d’Ebre és situat sobre una terrassa fluvial de gres i argila vermella a la riba dreta de l’Ebre L’antic castell del lloc és esmentat el 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat en aquest any pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers El lloc fou vinculat a la comanda templera d’Ascó, i els frares fundaren a Riba-roja una sotscomanda Els templers s’encarregaren de la tasca de colonització de l’indret, a la qual també contribuí la mitra de Tortosa Consta en aquest sentit que el 1167 el bisbe Ponç de Monells cedia un conjunt de terres i rendes als…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…
Sant Llorenç de Das
Art romànic
El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li ratificà l’…
Sant Miquel d’Artesa (Artesa de Lleida)
Art romànic
La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa Segons JR Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de l’orde dels…
Sant Martí de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…
Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)
Art romànic
El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’ alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari Hom suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958 pels monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que, l’any 968, en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a aquell cenobi, li confirmà la possessió d’Aragolizam cum alode et ecclesiam Sancti Jacobi posteriorment, aquesta propietat li tornà a ser ratificada en la…