Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
La portalada de Ripoll
Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…
Vamba
Història
Rei dels visigots (672-680).
Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…
Bernardí Gomes i Miedes
Historiografia catalana
Ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de València.
Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Àspid: cobra o escurçó?
Cleopatra se suïcidà fent-se picar per un àspid Un sistema expeditiu i propi dels temps que aleshores corrien Quina mena de serp era aquest àspid, però La popularitat de l’episodi històric és deguda en gran part a la reconstrucció que d’aquesta història féu William Shakespeare en el seu drama “ Antoni i Cleopatra ”, basant-se en les “ Vides paralleles ” de Plutarc Una reconstrucció tan carregada de força poètica que fa exclamar a l’eixorca Cleopatra en el moment de llevar-se la vida aplicant-se l’àspid sobre el pit “Estrella de llevant Oh, calma, calma No veus el meu nadó damunt la sina…
Castanys i Companyia. La primera ferreria de Sants (1857-1860)
Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el…