Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Francesc Puig i Alfonso
Literatura catalana
Escriptor i llibreter.
Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919, en tres volums Recordant coses…
,
Antonio Pérez
Història
Estadista castellà.
D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en mans de Felip…
Francesc Vidal i Careta
Biologia
Música
Metge, naturalista i compositor.
Es doctorà en medicina i cirurgia 1880 i en ciències naturals 1885 i féu estudis musicals Guanyà, el mateix any, una càtedra de paleontologia estratigràfica a la Universitat de l’Havana, on es traslladà Afeccionat al món dels fòssils i roques preparà, a Cuba, una collecció per a l’Exposición Histórico-Americana organitzada a Madrid el 1892 Més tard fixà la seva residència a Madrid, on, el 1895, guanyà i ocupà la càtedra de paleontologia de la Universidad Central de Madrid Collaborador a diverses revistes científiques, cal destacar el seu treball a “La Naturaleza” Publicà La música en sus…
Antonio López Gómez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “Hallazgos…
Julià San Valero i Aparisi
Prehistòria
Prehistoriador i antropòleg
Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…
Josep Baruel i Coll
Economia
Cristianisme
Sacerdot i pedagog d’empresaris.
Ingressà a la Companyia de Jesús Doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre psicologia de grups, amplià estudis a la Universitat de Nova York sobre gestió d’empreses, i de retorn a Catalunya 1958, esdevingué un dels principals impulsors d' ESADE , on impartí cursos Els anys seixanta i setanta estudià les motivacions i les pautes del trasllat de les empreses de Barcelona a la seva conurbació Introduí a l’Estat espanyol el concepte, l’estudi i la pràctica de l’anomenada dinàmica de grups i el coaching o asessorament personalitzat Publicà El desplazamiento industrial…
Julià San Valero i Aparisi
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…
Henry Ettinghausen
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanòfil anglès.
Llicenciat en literatura francesa i castellana, es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre Francisco de Quevedo , del qual n'edità Los sueños el 1984 Després d’un breu pas per la Universitat de Hull, el 1965 s’incorporà a la Universitat de Southampton, on des del 1983 fou catedràtic d’estudis hispànics fins a la jubilació i posteriorment professor emèrit Ha publicat Francisco de Quevedo and the Neostoic Movement 1972, les biografies Diego Duque de Estrada’ 1983 i Alonso de Contreras 1989 i Noticias del siglo XVII relaciones españolas de sucesos naturales y sobrenaturales 1995 Ha…
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…