Resultats de la cerca

Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991, Yesh Yeladim Zig…

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi dels lleons  …

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra  Magma premi Born de teatre 1997 La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Vida Procedent de l’alta burgesia barcelonina, feu de secretària de rodatge d’ El Gato Montés 1935, de la realitzadora Roser Pi i Brujas, que la descobrí i posteriorment li donà el paper protagonista en Molinos de viento 1936-37 Durant la guerra civil, les dues fugiren cap a París, on, gràcies a Roser Pi, M Mercader tingué un petit paper a L’Étrange nuit de Noël 1939, Yvan Noé Rebé lliçons d’interpretació del gran Louis Jouvet Sota la tutela de R Pi seguí la seva carrera com a actriu a Roma en produccions locals i coproduccions amb l’Estat espanyol, com ara Su mayor aventura / Il segreto…

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’establiment…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…