Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels…
odonats
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou espècies de talla mitjana o grossa (5-12 cm d’envergadura), amb el cap eixamplat pel gran desenvolupament dels ulls composts.
Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que també poden allunyar-se'n,…
perissodàctils

Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De distribució…
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
reticle
Anatomia animal
Segon compartiment de l’estómac dels artiodàctils remugants i dels tilòpodes.
En els remugants segueix el rumen i precedeix el llibret, i en els tilòpodes precedeix el quall, puix que en aquest subordre no hi ha el llibret o tercer compartiment Té una forma més o menys esfèrica, amb la paret interna entapissada de papilles, que formen una xarxa o reticle En el reticle s’absorbeix la fracció líquida de l’aliment una vegada ha tornat de la boca en el procés de remugament, i és des del reticle que passa al llibre o al quall, en els remugants i els tilòpodes, respectivament
coleòpters

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
tití tigre

Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies…
himenòpters

Himenòpters (icnèumon)
Corel
Entomologia
Ordre de la classe dels insectes pterigògens, amb el primer segment abdominal soldat al metatòrax i separat del segon segment per una estrangulació molt accentuada.
Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…
Els amfisbènids
Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell…