Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sony Corporation
Economia
Multinacional japonesa d’electrònica de consum.
Fundada el 1946 per Masaru Ibuka i Akio Morita, amb seu a Tòquio, adoptà el nom de Sony el 1958 A partir del 1960 establí filials i fàbriques als Estats Units i Europa i, posteriorment, a la Xina 1996 Des dels anys vuitanta, ha absorbit una vintena de grans empreses del sector audiovisual, tant japoneses com d’altres països, com ara la discogràfica CBS 1988, la companyia cinematogràfica Columbia Pictures 1989, la multinacional electrònica Aiwa 2002 o la discogràfica Famous Music 2007 És l’empresa mare de les subsidiàries especialitzades Sony Pictures 1987, Sony Music…
art turc
Art turc: safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…
General Motors Company
Economia
Empresa automobilística nord-americana fundada el 1908 amb el nom de General Motors Corporation per William Crapo Durant.
La seva seu social és a Detroit Per dominar el mercat incipient diversificà la producció de models i absorbí les empreses Buick, Cadillac i Oldsmobile El 1910 es declarà insolvent, i es mantingué discretament fins el 1916, que, amb la incorporació de la Chevrolet, tornà a dominar el mercat Posteriorment adquirí les empreses europees Vauxhall 1925 i Opel 1929, i des d’aleshores esdevingué la primera empresa del món capitalista, amb molta diferència sobre les altres Produeix també electrodomèstics i aparells electrònics i té filials i empreses subsidiàries a la majoria d’estats…
Països Baixos 2014
Estat
El partit socioliberal D66 va ser un dels grans vencedors de les eleccions municipals als Països Baixos © D66 L’abatiment d’un vol de Malaysia Airlines a mitjan juliol mentre sobrevolava l’espai aeri oriental d’Ucraïna va sacsejar els Països Baixos De les tres-centes persones que viatjaven en aquest vol d’Amsterdam a Kuala Lúmpur, gairebé dues-centes eren de nacionalitat holandesa L’avió va ser abatut a la zona de conflicte polític i armat entre el nou règim de Kíev i l’autoproclamada confederació de Nova Rússia a la regió rebel del Donbass De bon principi, i amb el suport tàcit de totes les…
Vilobí del Penedès
Vilobí del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al sector septentrional de la plana, al NW del terme de Vilafranca, accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Font-rubí i de Mediona.
Situació i presentació El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els…
orgueneria
Música
Art de construir orgues, exercit pel mestre orguener.
El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…
Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al límit amb el Vallès Oriental..
Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenys de Munt W, Canet de Mar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenys de Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de Montnegre són, de ponent a llevant, el turó d’en Vives o Montnegre de Ponent 759 m, el Turó Gros 757 m, ambdós separats pel coll de…
la Pobla de Mafumet
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…