Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Els oligoneòpters o insectes de metamorfosi complicada
Larva eruga d’oligoneòpter, concretament del lepidòpter notodòntid Cerura vinula , anomenada cua forcada La complexitat de la metamorfosi és el tret més destacat de totes les espècies d’aquest gran grup, les larves de les quals no permeten ni tan sols imaginar la morfologia dels individus adults Així, aquesta eruga àptera, amb els ocelles de visió limitada, proveïda de falses potes abdominals, amb un apèndix caudal evaginable amb funcions defensives i rosegadora de fulles i tiges, esdevindrà una papallona adulta generosament alada, posseïdora d’ulls compostos, amb només sis potes…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
monòxid de carboni
Química
Gas incolor, tòxic, descobert per Josep Priestley (1772) i estudiat per Humphry Davy (1808).
És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…
Bremen
Ciutat
Capital del land homònim, a Alemanya.
Situada vora el riu Weser, és emplaçada en una regió baixa i poc fèrtil, on hom ha construït dics per tal d’evitar inundacions del riu El creixement ha estat considerable de 186 000 h 1900 a 384 678 h 1938, bé que el nombre d’habitants minva en el nucli central de la ciutat, que es converteix així en un barri comercial i de negocis El port és molt important pel volum del seu tràfic El Weser permet l’entrada de grans vaixells i converteix la ciutat en dipòsit de productes ultramarins cotó, llana, tabac, arròs, fusta, minerals És un important nucli industrial indústries químiques, tèxtils,…
Necròpoli de l’Antuix (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Un aspecte de les tombes durant la campanya d’excavació de l’any 1984 Arxiu Fotogràfic del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra La situació d’aquesta necròpolis, també anomenada necròpolis de Sant Jaume d'Engordany, és al mateix indret de les ruïnes de l’església de Sant Jaume d’Engordany Ambdós punts són separats només per la carretera que passa entre l’un i l’altre El camí a seguir, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església de Sant Jaume Història L’indret on es troba emplaçat aquest conjunt ja era antropitzat molt abans de l’edat mitjana Durant la colonització romana ja…
Proves de laboratori del sistema endocrí
Patologia humana
Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…
Catasús i Companyia
Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841 Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans Com la majoria dels catalans, s’installà a Santiago i no a l’Havana Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
Castell de Pinyana (Castellonroi)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa es drecen damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell se situen al poble abandonat de Pinyana, que és emplaçat damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de la resclosa de Santa Anna, la qual domina el congost de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG992395 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que puja a la presa de Santa Anna, i uns 300 m abans cal desviar-se a la dreta cap al campament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre En arribar…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les…