Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb l’absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes J M Masagué L’esglesiola de Sant Pere i Sant Feliu és la parroquial de la petita i dispersa població de Gallifa, del terme judicial de Terrassa, situada al fons d’una vall, entre la serra del Castell i els cingles del massís de Sant Sadurní, a mig camí entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines Es dreça dalt d’un petit replà format per les depressions de dos torrentets, a recés del turó de Malgrau A llevant, davant del portal, hi ha una petita esplanada sota de la qual hi ha el mas el Racó, conegut…
Sant Pere de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la…
Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Aspecte del costat nord-oriental d’aquest edifici, molt transformat, en què destaca l’antic absis ornat amb arcuacions cegues entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el grup de cases que formen el poble o llogaret de l’Alzina d’Alinyà, enlairat en un dels pendents del serrat del Prat de l’Anca, entre els torrents de l’Alzina i d’Alinyà, poc abans de la seva confluència, vers el NE d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG718724 S’hi va per la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys Poc després d’haver passat el poble d’Alinyà, just abans del quilòmetre 11, a mà…
Castell de Salo (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’haver passat…
Santa Creu de Palou o del Farell (Mura)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…
Sant Jordi de Lloberes (Gaià)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme Long 1°57’34” - Lat 41°56’32” Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià Poc després d’haver passat el…
Castell d’Argençola
Art romànic
Situació Una imatge del llenç de mur més vistent de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades al cim d’un turó, prop d’on és enfilada la població, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, al centre del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG704065 S’hi arriba per una carretera secundària que arrenca del cantó esquerre de la N-II venint d’Igualada, entre els quilòmetres 538-539 També s’hi pot anar, des d’Igualada, per la carretera de Santa Coloma de Queralt on, prop del km 15, va a desembocar, passant pel Contrast, la…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…