Resultats de la cerca

El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…

Càmera de televisió durant una retransmissió esportiva, sd Prisma Del 1980 al 1997, la televisió ha seguit els canvis en l’estructura de classes de la societat catalana, i alhora n’ha estat motor El 1980 hi havia dos canals de la televisió de l’Estat espanyol que, tal com deia el setmanari de Figueres “Canigó”, en el seu exemplar de comiat núm 806-807, març del 1983, “tots sabem que, en realitat, és una televisió del govern que mani en aquell moment, i totalment centralista de Madrid” Si s’hagués escrit “localista” en lloc de “centralista” la precisió hauria estat encara més gran L’única…

El 1956 hom inicià de manera regular les emissions, i el 1959 les connexions amb les principals ciutats de l’Estat espanyol El 1964 s’inauguraren els estudis de Prado del Rey Madrid, seu central de les produccions i centre principal d’emissions de TVE El 1966 fou posat en marxa un segon canal amb tecnologia de freqüència UHF TVE2, posteriorment dita La 2 i el 1973, juntament amb Radio Nacional de España constituí Radiotelevisión Española L’any 1983, amb les primeres emissions de Televisió de Catalunya TVE deixà de ser l’única emissora pública en territori estatal, i el 1988, l’aprovació de la…

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…

Durant l’any 2011, la crisi econòmica i les retallades en el sector públic van fer augmentar la incertesa sobre el futur de molts grups de comunicació i van provocar ajustos pressupostaris, fusions entre empreses i canvis en el model de negoci per assolir la viabilitat empresarial El 2011 es van produir importants canvis en alguns dels diaris catalans de més difusió © Núria Farrús Pel que fa a Catalunya, el 2011 van destacar dos fets La Vanguardia va iniciar la publicació d’una edició en català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va impulsar una política d’austeritat davant la…

L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions Els mitjans…

Tant si es parla de llar com si es parla de família, hi ha grans dificultats d’identificació degudes al fort pes que la institució familiar tradicional té en l’imaginari social, la qual cosa impedeix percebre els canvis socials esdevinguts que allunyen la realitat actual de la idea d’una llar amb un pare i una mare, units pel matrimoni, amb els fills corresponents Aquesta idea eludeix altres formes, com ara les unions informals, les encapçalades per un sol progenitor i les integrades per persones del mateix sexe L’observació del mapa permet apreciar que els percentatges més elevats 30-47% de…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…