Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Club Patinatge el Masnou
Patinatge
Club de patinatge artístic del Masnou.
Fundat l’any 1983, nasqué com a secció de patinatge del Club Trèvol El 1996 es constituí com a entitat independent Disposa d’equip sènior masculí i femení i equips en categories inferiors Practica les modalitats de figures obligatòries, estil lliure i grups de xou Participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional El 2001 aconseguí el seu primer podi en un Campionat Europeu de grups de xou El 2008 es proclamà campió d’Europa i fou subcampió els anys 2002 i 2010 També aconseguí nombrosos èxits en l’àmbit espanyol i català, així com els equips de categories inferiors
Glòria Bordons de Porrata-Doria
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats…
Charles R. Darwin: cadenes tròfiques
Darwin, amb la mateixa laïcitat que Lyell, però amb diferent intenció, tracta de posar de manifest en aquest text els factors que impedeixen el creixement geomètric de les poblacions naturals i que fan necessària la lluita individual per la supervivència i la reproducció Es tracta d’un dels fragments més divulgats de “ L’origen de les espècies ”, el que precedeix i prepara la introducció del seu capítol central, dedicat a la selecció natural És una de les primeres descripcions d’una cadena tròfica i del paper de control que hi exerceixen els predadors que se situen al capdamunt Un exemple…
Sopeira

Vista del monestir d'Alaó
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a l’inici de la Terreta, al qual fou agregat el 1970 el de Sant Orenç.
El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb bastant de…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra en el…
Sant Miquel d’Eina
Art romànic
Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina En les…
fulla marina

fulla marina
Heràldica
Moble, molt emprat en l’heràldica alemanya, cordiforme i entallat en forma de trèvol per la part inferior.