Resultats de la cerca

Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…

Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…

Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…

Comprèn les parròquies de Santa Eulària des Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des…

Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la…

La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida

Formen societats de nombrosos individus al peu de les tílies i els oms, i passen l’hivern sota escorces i pedres No són perjudicials a les plantes

Conreat en tanques a la regió mediterrània

Situació Vista general d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Detall d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una mota, segurament natural, propera a can Martinet, al final de la plana de la Llacuna, a redós del castell de Vilademàger Mapa 35-16419 Situació 31TCF803938 Hi podem anar per la carretera que va de la Llacuna a Sant Joan de Mediona A 2 km de la Llacuna, a mà dreta, surt un camí…

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…