Resultats de la cerca

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…

Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…

L’estudi del relleu, o geomorfologia, cerca d’interpretar els fenòmens i processos que han intervingut en el seu afaiçonament reconstruint la progressió successiva que han sofert els relleus per arribar a la seva forma actual, reconstruïm alhora la sèrie de fenòmens que s’han succeït en la història geològica recent Els agents externs afaiçonadors del relleu, cursos d’aigua, onatge, gel i vent, estan contínuament actuant i alterant el paisatge La seva acció dona lloc a relleus d’erosió o erosionals i relleus deposicionals o de sedimentació Les platges delta de l’Ebre, en la fotografia…

Cal ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa espècie, dirigeixin cap al seu colomar una femella anomenada solta que porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la Els columbicultors donen una atenció personalitzada a cada exemplar, fins i tot des d’abans de néixer, vigilant la posta d’ous i les condicions òptimes dels pares, sobretot l’alimentació i la higiene Quan els colomins tenen tres mesos i comencen a estar en zel, s’inicia el seu ensinistrament Cal familiaritzar-los amb les soltes i la competència amb altres mascles, per la…

En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…

Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren…

Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…

Cercle megalític 2800-110 aC de Stonehenge, Anglaterra Corel Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules…