Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Els Nostres Clàssics
Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.
Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…
Verd madur
Cinematografia
Pel·lícula del 1960; ficció de 100 min., dirigida per Rafael Gil Àlvarez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ J Virós, Manuel Saló, R Gil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don…
Carles Torner i Pifarré
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria , publicada el 2002 en francès i en català Com a poeta es donà a conèixer el 1984 amb el recull A la ciutat blanca , que guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d’Europa 2008 iVint-i-set nadals…
,
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…
Francesc Sunyer i Capdevila
Francesc Sunyer i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Metge i polític.
Estudiant de medicina a Barcelona el 1842, es relacionà amb el grup republicà d’Abdó Terradas, i el 1843 s’uní al moviment centralista i prengué part en la defensa del castell de Figueres La seva tasca conspiradora li reportà el 1845 la detenció i el bandejament a Tarragona Tanmateix, pogué acabar la carrera de medicina el 1850 llavors fixà la seva residència a Figueres Intervingué des d’allà en la revolució del juliol del 1854 i, posteriorment, amb Tubau intentà d’organitzar la resistència a l’Empordà contra O'Donnell A Barcelona, on residia des del 1860, assolí aviat anomenada…
Vicent Usó i Mezquita
Literatura catalana
Escriptor.
Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995, Tan oberta…
,
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…
comtat de Peña-Ramiro
Història
Títol concedit el 1871, pel rei Amadeu de Savoia, al diplomàtic Joaquim Caro i Àlvarez de Toledo, diputat, senador i governador civil de Madrid, fill dels marquesos de la Romana.
Continua en la mateixa família
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina