Resultats de la cerca

Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…

Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble,…

Situació Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat ECSA - J Bolòs Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions Darrere seu, al nord, hi ha un serrat Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font Mapa 33-18472 Situació 31TCF205543 Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns…

Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi…

Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert,…

Situació Vestigis de la torre del castell, gairebé l’únic element constructiu que ens ha pervingut d’aquesta fortalesa ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó 884 m, a la punta d’un replà que hi ha a l’extrem oriental del vessant S del Montsec d’Ares, damunt de la Noguera Pallaresa i del castell de Sant Oïsme Hom pot veure, a més, altres fortificacions d’aquesta zona fronterera, com el castell d’Orenga o el lloc de Rúbies, on també hi ha les restes d’un castell La seva funció de talaia és evident Mapa 33-12290 Situació 31TCG225548 Des d’Àger hem d’agafar la pista que…

Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…

Situació Fortificació de paredat i tàpia, semblant a d’altres de la comarca, a la qual algunes hipòtesis atorguen un origen islàmic ECSA - J Bolòs Torre de tàpia situada a la falda de les muntanyes que s’alcen al sud del pla del Penedès, a llevant de la Torre Ramona, entre les dependències del mas de Cal Pinya Mapa 36-16420 Situació 31TDF021863 Si seguim la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, després d’haver deixat endarrere el trencall principal que puja al veïnat de la Torre Ramona, cal girar a mà dreta quan trobem el segon trencall Cal Pinya és a uns centenars…

Situació Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior ECSA - J Bolòs Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera Mapa 36-16420 Situació 31TDF091915 Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el…

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la…