Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Ğalāl al-Talabānī

Ğalāl al-Talabānī
© Ministeri d’Assumptes Exteriors de la República Islàmica d’Iran
Política
Polític kurd de l’Iraq.
Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991,…
Valladolid
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no han estat…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Urbanisme
Política
Enginyer, urbanista i polític.
Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en…
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain primeres…
Joan Baget i Pàmies
Història
Militar
Militar, advocat i notari de professió.
Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era…
Els mallorquins i la política catalana
Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i Catalunya…
Ellen Johnson-Sirleaf

Ellen Johnson-Sirleaf
© Unió Europea
Política
Política i economista liberiana.
Es graduà en economia al College of West Africa de Monrovia 1955 i posteriorment anà als Estats Units, on es diplomà en comptabilitat a la Universitat de Madison 1964 i on feu un màster en administració pública a la John F Kennedy School of Public Administration de la Universitat de Harvard 1970 El 1972 retornà a Libèria i fou secretària d’estat de Finances 1972-73 sota William Tolbert, el qual el 1979 la nomenà ministra de Finances Després de l’enderrocament i l’execució de Tolbert 1980 pel règim militar de Samuel Doe, s’exilià a Nairobi Kenya, on fou directora del Citibank del 1983 al 1985…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit creat per la fusió entre Falange Española [FE] i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [JONS], acordada al febrer de 1934 a Madrid i constituït a Barcelona al març d’aquell any.
La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…
Sant Andreu de Bages de Rosselló
Art romànic
Situació Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior ECSA - JL Valls L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 24” N - Long 2° 53’ 41,4” E La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr Història El topònim Bages, documentat des del 922 Baias, sota la forma actual Bages des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina