Resultats de la cerca
Es mostren 10755 resultats
Castells i edificacions militars de l’Alta Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Castell de Bonansa Castell de Bibils Torre de Buira Montanui Castell de Montanui Castell de Senyiu o de Vallsenyiu Castell de Casterner de Noals El Pont de Suert Castell de Suert Castell de Lavaix Castell de Castelló de Tor Castell del Grau de Castelló Castell de Sarroca o de Sarroqueta Castell de Viuet Castell de Malpàs Castell d’Erill o d’Erillcastell Castell de Peranera Castell de Castellars Castell de Vilba Castell de Gironella Castell de Viu de Llevata Castell d…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de l'alta muntanya
La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…
La pintura mural en l’alta edat mitjana i l’època preromànica
La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
L’alta de la clínica i el carnet de salut de l’infant
Per a completar el control mèdic del nadó, abans que no surti del centre sanitari on ha tingut lloc el naixement s’efectua un nou examen mèdic La finalitat és de comprovar si el nen ha evolucionat correctament durant aquells dies, si el pes és l’adequat a les circumstàncies i si els diferents òrgans es van adaptant a la vida independent Se’n fa, per tant, un examen complet, que comprèn el mesurament del pes i la talla, la inspecció general del cos, l’auscultació del cor i els pulmons, la palpació abdominal i l’exploració dels reflexos Abans de deixar la clínica, convé que els pares tinguin…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita…
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…
Participació de l'empresarit valencià en un curs d’alta direcció impartit per professors belgues
Destacats empresaris valencians participen en un curs d’alta direcció impartit per professors belgues
Borgonya Cisjurana
Història
Regne format, el 879, sota Bosó, comte d’Autun, amb una part del regne de Borgonya
.
la Vallalta
Vall
Vall del Maresme, entre el massís del Montnegre, les serres de Collsacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern.
És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina