Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
bugle

Bugle militar simple del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La…
Els erinacèids: eriçons
Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia i es…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…
banda ultraampla
Telecomunicacions
Tecnologia ràdio dissenyada per a la interconnexió a gran velocitat de dispositius sense fils en les anomenades xarxes d’àrea personal sense fils (WPAN).
Basada en l’estàndard de comunicacions IEEE 802153a, la tecnologia de banda ultraampla pretén la interconnexió a alta velocitat i en un radi de cobertura reduït fins a uns 10 m de múltiples dispositius, que permeti la transmissió de vídeo, àudio o qualsevol altre tipus de dades de gran ample de banda La WiMedia Alliance, associació oberta i sense ànim de lucre, és la que s’encarrega de la creació d’especificacions industrials per l’UWB, com també dels programes de certificacions per a l’electrònica de consum, mòbils i aplicacions per a PC La tecnologia UWB es caracteritza per presentar un…
analitzador d’espectre
Instrument per a mesurar l’espectre de freqüències d’un senyal.
Consisteix en un sistema receptor heterodí de banda ampla que fa ús de diverses freqüències intermèdies El senyal que hi entra és aplicat successivament a un atenuador variable, a un mesclador i a un filtre passa-banda, d’on surt a una freqüència intermèdia FI menor que la del senyal d’entrada Repetint aquest procés tres vegades, amb una FI diferent cada vegada, amplificant el senyal de sortida del tercer mesclador, aplicant-lo a un altre filtre passa-banda filtre de resolució, a un amplificador logarítmic i, finalment, a un detector i a un filtre de vídeo, apareixerà a la…
abalisament
Construcció i obres públiques
En una via per a la circulació de vehicles, conjunt de les balises de seguretat destinades a orientar el moviment dels usuaris o a destacar l’existència d’elements o zones de perill, amb exclusió dels sistemes generals de seguretat o de regulació (il·luminació, semaforització, senyalització).
Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida portàtil,…
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment…
Enterrament del Cau de la Sepultura (Rubió)
Art romànic
Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits, sense cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina