Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
Castell de Campredó (Tortosa)
Art romànic
Situació Fortificació del segle XIII amb un coronament posterior fet amb cartelles, destinades a suportar una galeria volada ECSA - J Colomé El castell, anomenat també torre de Campredó o de la Font de Quinto, s’aixeca al cim d’un turó situat al límit del riberal pla de l’Ebre, ara cobert sobretot de camps d’arròs Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha la casa forta de la Torre de la Carrova Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957136 Si seguim la carretera que va de Tortosa cap a l’autopista C-237, 1 km després del polígon industrial Baix Ebre I, surt, a mà dreta, la carretera que porta a la…
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
Els mixomicots típics: mixomicets
Amb gairebé 700 espècies, la majoria distribuïdes per tot el món, els mixomicets constitueixen el grup de fongs ameboides més important Es presenten en una gran varietat d’hàbitats La fase vegetativa, el plasmodi , és bastant fàcil de cultivar en el laboratori i ha estat emprada en un gran nombre d’estudis genètics i citològics Els seus cossos fructífers, sovint petits i efímers, figuren entre els més bells del món viu Cicle vital d’un mixomicet típic una fisaral Hom ha representat en blanc la fase haploide, i en taronja la diploide, i hi ha indicat 1 espora haploide madura, 2 germinació de l…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
curripeus
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, pubescent, una mica fètida; de fulles pinnatisectes de segments pinnatipartits i umbel·les de flors amb cinc pètals, de color de rosa o purpuris, dos dels quals són més amples i presenten sovint una taca basal.
Es fa als prats secs i a les terres de conreu
Els quitridiomicets: quitridis
Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…
Ronyó
Anatomia humana
Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó…
La serra del Montsec
Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…
El massís de Canigó
Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina