Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Informes catalans sobre Àsia-Pacífic. 1843-1909
Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…
Philippe Verdelot
Música
Compositor francès.
Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es…
Artur
Astronomia
Estel de la constel·lació del Bover, el cinquè més brillant de la volta celeste i el més brillant de l’hemisferi nord (magnitud visual aparent —0,1), a una distància de 35,86 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral KO
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos…
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes desenes de…
temps sideral
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència
trions
Mitologia
Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses, d’acord amb la mitologia celeste que comparava l’Ossa Major i l’Ossa Menor amb dos bous (en llatí, triones) que llauraven a la regió àrtica.
piano
piano i bust de Chopin en una cel·la de la cartoixa de Valldemossa, Mallorca, dedicada al compositor
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical cordòfon amb mecanisme de martellets accionats per mitjà d’un teclat.
Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…
joc
Música
En l’orgue, conjunt de tubs d’un mateix tipus -de mides diferents per a poder produir notes diferenciades- pensats i harmonitzats per a aconseguir un mateix timbre.
Jocs de tubs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura L’accés de l’aire als tubs d’un determinat joc es regula per una plaqueta o tirador -anomenat també registre- situat en la consola de l’orgue, on consta el nom del joc, l’alçària del tub més greu i, generalment, el nombre de fileres que conté, si és que en té més d’una Un cop accionat el tirador corresponent a un joc concret, l’aire -degudament comandat pel teclat- pot accedir als tubs d’aquest joc Cada joc aporta a l’orgue el color sonor que li és propi, i la valoració que es fa de l’instrument depèn essencialment del nombre, de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina