Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat…
Gottfried Finger
Música
Compositor i instrumentista austríac.
Se sap que el seu pare era músic a la cort d’Olomouc i alguns estudiosos situen Gottfried Finger a Munic el 1682 No es coneixen dades certes de la seva vida abans que emprengués un viatge a Anglaterra, cap al 1686 Allí fou contractat, el 1687, com a instrumentista estranger al servei de la capella musical de Jaume II, a qui dedicà la seva primera collecció de sonates per a diversos instruments publicades a Londres el 1688 A partir dels anys noranta sobrevisqué com a compositor independent i participà activament en la vida musical londinenca oferint concerts setmanals i escrivint…
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià…
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els…
Far o torre de Cotlliure
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria de Cotlliure aprofita com a base del seu campanar aquest far o torre erigit al segle XIII ECSA - Rambol Aquest antic far o torre és adossat a l’actual parròquia de Santa Maria de Cotlliure, de la qual és la part inferior del campanar Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 45,6” N - Long 3° 5’ 10,8” E La vila de Cotlliure és 26 km al sud de Perpinyà, per la carretera N-114 L’església de Santa Maria és situada al port d’Amunt de Cotlliure Història No es coneixen, fins avui, referències històriques documentals d’aquesta construcció d’origen…
L’alimentació assistida
És anomenada alimentació assistida la utilització de diversos recursos, com ara l’ús de sondes especials, per a mantenir l’estat nutritiu de l’organisme i que es prescriu en aquells casos en què hi ha dificultats per a mastegar, deglutir o digerir els aliments, o bé quan no es poden assimilar adequadament els nutrients que hi són continguts Les sondes emprades amb aquest objectiu es coneixen genèricament amb el nom de sondes d’alimentació L’alimentació assistida, més enllà de la patologia per la qual s’indiqui, requereix en general l’hospitalització del subjecte Això és degut al…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de…
partitura coreogràfica
Música
Anotació dels moviments i gestos de la dansa ordenats segons un sistema específic per mitjà de símbols.
Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de…
Les haloragàcies
Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de…
Altres estèrnids: xatrac bengalí i xatrac rosat
Xatrac bengalí Sterna bengalensis A Europa, llevat de la península Ibèrica, on apareix als voltants de l’estret de Gibraltar i al delta de l’Ebre, és un ocell divagant, i fins ara només ha estat observat a Suïssa, Àustria, Xipre, Sicília, Anglaterra i, sobretot, França Als Països Catalans ha estat reportat de Torrelles de Salanca Rosselló un exemplar el 190475 al delta de l’Ebre és present d’ençà el final de l’agost de 1978, i l’any següent es descobrí la nidificació en una colònia de xatracs bec-llargs, nidificació que es repetia el juny de 1981, així com a la primavera de 1984, aquest cop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina