Resultats de la cerca

L’espessidor, a més, evita, a voltes, les disminucions de volum del producte alimentari en el decurs del temps Les substàncies espessidores més utilitzades són les gomes aràbiga, de garrofí, guar, guta, karaia, tragacant, xantana, l’agar, els alginats, els carragenats, les pectines, la gelatina, els midons, la cellulosa i derivats i d’altres

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…

La llet és el producte de secreció de les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers, que serveix com a aliment per a llurs cries La llet és l’aliment natural més complet que existeix, ja que conté en major o menor proporció pràcticament tots els nutrients i durant l’alletament pot cobrir tots els requeriments nutritius de les cries de cada espècie La composició nutritiva de la llet pot variar considerablement segons quin sigui el mamífer que la produeixi i el tipus d’alimentació a què aquest hagi estat sotmès La llet humana , que a més de nutrients conté elements immunologies, és la…

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…

A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…

Quan els materials emprats com a revoltó com passa amb la major part dels revoltons prefabricats o amb moltes bigues ceràmiques no presenten cercanyols per a reomplir, l’operació d’aplanar consisteix a estendre una capa de morter de ciment sobre el forjat del sostre per a deixar-lo pla i omplir les clivelles que apareixen entre els elements que constitueixen el forjat