Resultats de la cerca

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb la porta principal d’accés, sobre la qual, coronant la façana, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell Aquesta església es localitza davall de Vilella, a la dreta de la carretera C-1310 que comunica aquesta població amb la carretera N-II i amb Fraga Centra la plana de l’horta que hi ha a la riba dreta del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG729059 S’hi accedeix des de la mateixa carretera C-1310, prop del punt quilomètric 6, 7 JBP-JAA Història Sant Valeri devia ésser l’església de l’antic nucli de Daimús,…

Situació Vestigis de murs de les construccions que formaven aquest antic vilatge ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades al cim d’un tossal que s’alça a la riba dreta del barranc que neix prop de Vilalba dels Arcs i, després de passar pel costat de la capella de Sant Pau, desemboca al barranc de Voravall Mapa 31-17 443 Situació 31TBF818617 Del nord-est de la població de Vilalba dels Arcs surt una pista que mena cap a la Fatarella i cap a la Pobla de Massaluca A uns 6 km de Vilalba dels Arcs, immediatament després d’haver passat una línia d’alta tensió, surt, al costat d’un torrent i a…

Situació Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG137436 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó JBM Història Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la Torreta no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies…

Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l…

Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…

Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

Definició La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut Causes La causa d’aquesta alteració és desconeguda Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual…

Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la major part dels casos El…