Resultats de la cerca

L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta…

La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…

Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…

 

Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de Capacitació Agrària Campmajor és el despoblat que hi…