Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
Santa Maria del Barri (Tona)
Art romànic
Situació Vista del campanar del temple amb les finestres geminades recuperades després de la restauració de l’any 1992 cedida per E Puigferrat L’església de Santa Maria del Barri, també anomenada avui de Lurda, es troba a l’extrem nord-oest de la població de Tona, al peu del turó del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,5 —y 33,9 31 tdg 355339 Hom hi pot arribar per l’avinguda de Riumbau Història Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Tona Sempre fou una església…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…
Santa Cecília d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Façana de l’església d’aquest antic i important monestir, convertit durant segles en borda i habitatge ECSA – JA Adell L’església de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins és situada a uns 2 km de Cassovall, lloc on és coneguda com “el monestir” S’accedeix a Cassovall per una pista que neix a la carretera d’Adrall a Sort, pel port del Cantó, poc abans de Pallerols del Cantó MLIC-JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG612901 Història Acta de la dotalia del monestir, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell El monestir de Santa Cecília d’Elins és…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…
L’ensenyament tècnic i la Junta de Comerç
1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…
De la unió imperial a la Unión de Armas
El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics quees basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina