Resultats de la cerca

Història  Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren com a resultat…

El destacat historiador Enzo Traverso dreta participant en el congrés “Europa, 1939 L’any de les catàstrofes” © Generalitat de Catalunya El 2009 va ser un any carregat d'efemèrides potencialment significatives relacionades amb l'etapa republicana 1931-39 i la guerra civil 1936-39 Així, cal remarcar el 70è aniversari de la finalització de la guerra civil i del conseqüent inici de l'exili republicà, que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de milers de persones que van fugir de les tropes franquistes, amb la celebració de diverses activitats commemoratives --que tenen com a eix…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat  premi Òmnium de Comunicació  i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la capçalera de la…

Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima…