Resultats de la cerca

Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat pel poeta…

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…

Les aurores polars són emissions lluminoses produïdes per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre, que accelera partícules carregades cap a l’alta atmosfera Aquestes partícules exciten àtoms i molècules, generant llum en tonalitats verdes, vermelles o violetes Tot i que són habituals a latituds pròximes als pols, el 13 de novembre s’ha pogut observar una aurora boreal a Almeria i, fa poc més d’un any i mig, Catalunya també va registrar episodis excepcionals d’aurores polars Els articles “ Aurores a Catalunya ” i “ Aurores a Catalunya II ”, publicats al blog  Entre el…

Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e…

Sens dubte, pocs fets són tan fonamentals en la nostra vida quotidiana com l’ alimentació És evident que la ingestió regular d’aliments és un pas previ indispensable per a garantir la nutrició , que és com s’anomena el conjunt de processos fisiologies mitjançant els quals l’organisme incorpora i utilitza els diversos materials o nutrients que necessita per a mantenir un funcionament adequat Hi ha altres factors, però, que són responsables que l’alimentació sigui una activitat rellevant Només caldria destacar que gran part del nostre temps està dedicat a l’obtenció i preparació d…

Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…

Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…

Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els…

El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on ensenyà cant…