Resultats de la cerca

Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…

Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…

Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…

Inclou les gregarines i els coccidis

Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…

Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…

Aquesta divisió comprèn procariotes de diferents arrels filogenètiques que es caracteritzen per l’absència de paret procariòtica típica Els micoplasmes Encara que aquests microorganismes no tinguin paret rígida, són més resistents a la lisi osmòtica és a dir, a esclatar per penetració d’aigua quan es posen en un medi més diluït que llur citoplasma que no pas els protoplasts i esferoplasts que s’obtenen mitjançant tractament enzimàtic de bacteris amb paret La membrana que delimita els micoplasmes és trilamellar, i en alguns gèneres està reforçada per la presència d’esterols, que el…

No són específiques per a l’hoste, i no hi ha relació entre la producció de toxines i el poder patogen de l’agent causant de la malaltia L’àcid alternàric és un exemple típic de fitotoxina