Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
Sant Pere de Castellar de la Ribera
Art romànic
Situació L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C Langlais En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell Mapa 291M781 Situació 31TCG689537 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits per l’església…
Lluís Estasen i Pla

Lluís Estasen i Pla
© AF CEC
Alpinisme
Alpinista, escalador i esquiador de muntanya.
Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…
,
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
Carme Tórtola i Valencia

Carme Tórtola i Valencia
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina, actriu i coreògrafa coneguda artísticament com a Tórtola Valencia.
Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…
,
xàvega
Tros de fusta amb tot de puntes clavades que serveix per a cobrar nanses, cordes, etc, perdudes al fons de l’aigua.
forcadura
Obertura de dues coses o de dues parts que se separen com les dues puntes o les dues branques d’una forca.
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar…
galgar
Indústria tèxtil
Ajustar, en les cardes de filar mecàniques, la posició dels cilindres cardadors o dels xapons, de manera que les puntes de les pues de llurs guarnicions treballin a la distància convenient de les puntes de les pues de la guarnició amb què és recoberta la bota de la carda.
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
plegador
Indústria tèxtil
Corró del collador, recobert d’esmeril (plegador d’esmeril) o de cinta proveïda de puntes metàl·liques (plegador de cinta), que arrossega el teixit.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina