Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell…
Santa Coloma de Cabanelles
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, ben aparellat, de diàmetre un xic més petit que l’amplada de la nau F Tur El terme municipal de Cabanelles, situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector anomenat la Garrotxa d’Empordà, comprèn els poblats d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres, Vilademires i els petits veïnats de Casamor, la Cirera i la Palma Tot el terme té un poblament bàsicament dispers, format per un gran escampall de masies en una extensa rodalia actualment hi ha molts sectors, els més endinsats a la muntanya, completament…
Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada ECSA - J Colomé L’església de la Mare de Déu del Roser és situada al poble de la Palma d’Ebre, el qual s’emplaça a la part de tramuntana del terme, vora Vallmajor Mapa 32-17 444 Situació 31TCF047729 Per a anar-hi des de la Bisbal de Falset, cal agafar la carretera T-702 en direcció a ponent després d’un recorregut d’uns 9 km s’arriba a la Palma d’Ebre MLIR Història El lloc de la Palma d’Ebre és documentat l’any 1262, quan el rei Jaume I donà aquesta vila i altres indrets al…
Sant Llorenç de Maçanet (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església parroquial de Sant Llorenç de Maçanet, molt modificada, amb dos dels antics absis sobrealçats per una obra de fortificació F Tur L’església parroquial de Sant Llorenç és al centre de la població de Maçanet de la Selva Mapa 365M781 Situació 31TDG777253 JAA Història L’any 1002 el comte de Barcelona-Girona, Ramon Borrell, va cedir Maçanet al vescomte Sunifred de Girona Entre aquesta data i el 1079, que fou erigida en parròquia, es devia realitzar la construcció de l’església de Sant Llorenç probablement entre el 1040 i el 1075, segons que es desprèn de l’estudi…
xilòfon

Xilòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…
Santa Llúcia de Suerri (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de Suerri dos focs…
Sant Martí d’Estet o de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Situació Interior de l’església, vers ponent, on es conserven la volta i estructura romàniques ECSA - J AAdell L’església de Sant Martí d’Estet és situada a la part alta del nucli semiabandonat del mateix nom, al qual s’arriba per un trencall de la carretera de Bissaürri a Gavàs JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH954052 Història Aquesta església es documenta des del 1068, any en què en el capbreu dels delmes de Castilló de Sos figura el prevere Iquila de Sant Martí d’Estet Probablement, el lloc va ser concedit pels Erill a l’orde de l’Hospital JBP Església És un edifici d’una sola nau, coberta…
Sant Esteve de Ginast (Montanui)
Art romànic
Situació Extrem de ponent de la nau des de la part de migdia, amb el porxo que aixopluga la porta d’entrada ECSA - MÀ Font El poble de Ginast es troba al bell mig de la plana de Vilaller, a la vall de Barravés, al marge dret de la Noguera Ribagorçana L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és a la part baixa del poble Mapa 32-10 213 Situació 31TCH123075 De la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, abans d’arribar al km 135, surt una pista asfaltada de 700 m que porta a Ginast MAF-XFG Història Hom no té cap esment de l’indret ni de l’església de Sant Esteve en època romànica, potser perquè…
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina