Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
L’organització eclesiàstica del bisbat de Lleida
Art romànic
Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir, molt ampliat en temps moderns, però centrat pel claustre romànic ECSA - M Catalán Interior de l’ala meridional del claustre ECSA - J Giralt L’antic monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es troba situat al peu de la carretera L-904 que uneix Balaguer i Àger, en el quilòmetre 14, 5 CAT Mapa 32-13327 Situació 31TCG139385 Història El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou la primera, i durant molt de temps l’única casa religiosa a Jau Catalunya dels canonges regulars reformats o de l‘ ordo novus canonical fixat per sant Norbert de…
Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi La notícia més antiga de Sant Sebastià és…
Santa Maria de Caselles (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, sobreelevada, de l’església, adossada al mas Caselles F Junyent-A Mazcuñan L’església, adossada al mas Caselles, es dreça al bell mig d’un altiplà situat entre la depressió de O la riera de Fonollosa i els alturons de la serra de Castelltallat, a la banda ponentina del terme Long 1°40’49” — Lat 41°46’10” Hom hi va per la pista que mena a Camps, a mà dreta de la qual hi ha un camí, convenientment senyalitzat, que mena al mas Caselles, al costat del qual, adossada, hi ha l’església Els amos d’aquest mas són els qui tenen cura de l’església Per a visitar-la, doncs…
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…
Castell de Cervera
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…
Santa Maria de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…
Vila de l’Espluga de Francolí
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…
Ciutat medieval de Manresa
Art romànic
La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…
Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina