Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
Mas d’Iscle (Montferrer i Castellbò)
Vista del conjunt d’aquest mas, antiga casa forta situada en un dels accessos de la vall de Castellbò ECSA – A Villaró Situació Es troba damunt d’una roca, a la mateixa carena de la Torre dels Moros, baixant cap a Aravell Mapa 34–10215 Situació 31TGC660925 Per arribar al Mas d’Iscle s’ha de prendre la pista que puja directament d’Aravell al mas És l’única casa que es troba pel camí, a un parell de quilòmetres del poble Història No hi ha referències documentals sobre els orígens del Mas d’Iscle, que apareix al Spill… com a mas dependent directament de la vila de Castellbò Per les seves…
Les magnòlides
Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…
Somàlia 2010
Estat
Els combatents de dues formacions islamistes, al-Xabab i Hizb al-Islamiya, van continuar els atacs contra la Missió de la Unió Africana a Somàlia AMISOM i les forces que donen suport a l’afeblit Govern Federal de Transició GFT Entre les dues formacions controlen bona part del país, un territori en el qual instauren les seves normes, com l’obligatorietat en els homes de deixar-se barba i d’escoltar música occidental El GFT, amb el suport dels més de 7000 efectius de l’AMISON, tan sols té sota el seu control una part de Muqdiisho i algunes zones del país L’expansió dels islamistes, amb especial…
Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
Situació Costat sud-oest de l’església, reconstruïda al segle XVIII sobre un edifici romànic, soterrat sota l’edifici actual a causa dels alluvions dels rius Rard i Tec ECSA - A Roura El poble de Sant Cebrià de Rosselló és situat a 2 km de la costa, prop d’Elna Les restes de l’antiga església de Sant Cebrià, que fou reconstruïda gairebé totalment al segle XVIII, es conserven avui en l’actual església parroquial Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 3° 0’ 7,2” E Sant Cebrià és a 3 km al nord-est d’Elna, tot seguint la carretera D-40 Història Tenim coneixement d’aquesta església per…
El bosc de Boixavila
Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’…
cartoixa de Valldecrist
Monestir
Important monestir cartoixà, situat al municipi d’Altura (Alt Palància), prop de la vila.
Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de…
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina