Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
Els darrers avenços en la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears
Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
mutacionisme
Biologia
Teoria de l’evolució formulada per De Vries l’any 1900 segons la qual els éssers vius han evolucionat a través d’unes grans mutacions aparegudes en línies pures, sense intervenció de la selecció natural ni de l’herència dels caràcters adquirits.
El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
boga-ravell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres; fa fins a 20 cm de llargada, és de color bru i viu sobre fons sorrencs, a la Mediterrània i a l’Atlàntic.
opinió teològica
Cristianisme
Doctrina teològica que no ha estat acceptada com a dogma ni com a article de fe i que tampoc no correspon al magisteri eclesiàstic, bé que sovint va lligada —com a explicació ulterior d’un punt concret— a alguna doctrina oficialment reconeguda.
curatela
Dret civil
Mena de tutela que s’ocupa especialment de la representació i l’administració dels interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts o la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur, així com també la dels béns d’una herència jacent.