Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
teatre

Tall vertical de l’escenari, amb diversos elements escenogràfics, i dels annexos d’un teatre
© Fototeca.cat
Teatre
Edifici destinat a la representació d’obres de diferent gènere, literari (tragèdia, comèdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, òpera, opereta, anomenat teatre d’òpera), o altres modalitats: mim, d’ombres, etc..
A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…
Casa forta de Solanllong o Solallong (Gombrèn)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’edifici M Ànglada Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò Mapa 255M781 Situació 31TDG228769 Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al…
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa…
Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta (Navès)
Art romànic
Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…
Sigismondo d’India
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona…
espeleologia

L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…
Victor Ferro i Pomà
Historiografia catalana
Historiador i traductor.
Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…