Resultats de la cerca

El castell de Canyà castellum de Cannia és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer Dalmau 1114-46, rebé el jurament de…

El topònim Cabó és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i, del castell de Cabó, en tenim notícies des del 1115 Els primers senyors del castell i la vila de Cabó foren els Caboet, que ocuparen un lloc preeminent entre les nissagues nobles de la comarca durant l’edat mitjana Fins a l’inici del segle XIII els Caboet se succeeixen ininterrompudament per línia directa en la possessió del patrimoni familiar, constituït principalment per les valls de Cabó i de Sant Joan però el matrimoni d’Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò 1185 representà la unió dels dominis…

Situació Vestigis de l’antic trull o premsa, excavat a la roca, prop de l’església de Sant Sadurní ECSA - V Roca Damunt la serra del riu Baell, al nord de l’església de Sant Sadurní de la Salsa i propera a les tombes excavades a la roca, hi ha un dipòsit que segurament servia de trull o premsa Mapa L 34-12291 Situació 31TCG630553 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per accedir a l’església MTV-VRM Dipòsit Aquest dipòsit o trull es troba arran de terra, excavat damunt una plataforma de roca conglomerada i té forma cilíndrica El seu diàmetre és de 150 cm i té una profunditat de…

Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la…

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de Campo, i els hereus de l’…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…

Situació Una vista de l’interior de la construcció J Bolòs Edifici, en part de l’alta edat mitjana, convertit en masia, segurament, des del final de l’època medieval i situat al terme d’Avià, prop de Graugés Aquest edifici figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293—M781 X 05, 6— y 56, 8 31 TDG 056568 Per arribar-hi, des d’Avià, cal anar a Graugés el mas de Vilajoana és situat a menys d’un quilòmetre d’aquest veïnat, cap al sud-oest Casa L’actual mas de Vilajoana, que en realitat deu ésser una “Vila Jussana”, amaga una construcció…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…

L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…