Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Sant Andreu, abans Santa Maria, d’Oleta
Art romànic
El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de les canòniques…
José López-Calo
Música
Musicòleg gallec.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i catalogacions…
Leopold Querol i Roso
Música
Pianista, compositor i musicòleg valencià.
Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…
Barcelona. Quaderns d’Història
Historiografia catalana
Publicació semestral de l’Institut Municipal d’Història (IMH) de Barcelona, d’aparició irregular.
Dirigida per Ramon Grau, nasqué el 1995 amb l’objectiu d’esdevenir el nou òrgan d’expressió periòdica de l’IMH La revista consta d’una primera part monogràfica dedicada a estats de la qüestió, articles d’aportació i documents sobre algun aspecte de la història barcelonina una segona part formada per articles d’investigació diversos, i una tercera part amb informació bibliogràfica sobre la producció històrica que té Barcelona com a subjecte d’estudi El número 1 1995 fa un recorregut historiogràfic sobre la trajectòria de l’IMH des dels precedents al s XVIII fins al 1995 amb articles de R Grau…
Mario del Treppo
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Nàpols, s’especialitzà en el comerç baixmedieval La seva obra es caracteritza per un notable rigor científic i pel profund coneixement dels mecanismes comercials de la Mediterrània a la darreria de l’Edat Mitjana Les seves primeres investigacions s’inscriuen en el context en què tant Federico Chabod a Itàlia com Jaume Vicens i Vives a Catalunya feien reviscolar temes que posteriorment tingueren una bona acollida entre els medievalistes l’estudi del comerç mediterrani, l’expansió de la corona catalanoaragonesa o les crisis…
Filmin
Cinematografia
Plataforma d’internet per a la reproducció de pel·lícules i sèries.
Fundada a Barcelona i en servei des del 2008, el seu mercat és l’Estat espanyol, Portugal des del 2016 i Mèxic, a través de la filial Filminlatino L’accionariat el formen una desena de productores cinematogràfiques L’usuari pot optar, després de registrar-se, per una subscripció periòdica renovable o pel pagament individual de pellícules o sèries durant un temps limitat La major part dels títols tenen versió doblada al castellà i versió original subtitulada en castellà, i una part tenen també versió en català o doblada al català El catàleg comprèn més de 10000 títols de tots els gèneres, amb…
Azerbaidjan 2009
Estat
Els acords als quals van arribar el 2009 Armènia i Turquia, per tal de reobrir les fronteres i normalitzar les relacions, no van agradar gens a Bakú, que va veure amb preocupació com el seu principal aliat es reconciliava amb el seu enemic L'Azerbaidjan veu perillar la recuperació de Nagorno-Karabakh i les zones veïnes, ocupades per Armènia des de fa gairebé dues dècades Com a conseqüència, l'Azerbaidjan va amenaçar de revisar els preus que Turquia ha de pagar pel gas que hi arriba des de la mar Càspia Entretant, la crisi econòmica es va fer sentir a l'Azerbaidjan, però no excessivament Les…
Letònia 2009
Estat
La crisi econòmica va colpir Letònia amb una gran cruesa Segons càlculs de l'FMI, el PIB d'aquest país bàltic va decréixer un 18% durant el 2009, i fins i tot els càlculs optimistes d'aquesta institució van parlar d'una previsió d'un -4% per a l'economia letona l'any 2010 Precisament l'FMI va acordar, el 28 de juliol, un nou préstec de 278 milions de dòlars per a ajudar l'economia letona a sortir d'un sot profund que està començant a causar greus crisis socials al país Com en el cas d'altres economies de l'Europa de l'Est, Letònia haurà d'ajornar la seva cobejada adhesió a l'euro si la UE…
Panamà 2009
Estat
Les eleccions presidencials i legislatives del 3 de maig van donar un tomb a la política del país amb el triomf de la coalició opositora de dretes, Alianza por el Cambio AC, davant de la coalició liderada pel governant Partido Revolucionario Democrático PRD El nou president, el magnat empresarial Ricardo Martinelli, va obtenir gairebé el 60% dels vots i una majoria parlamentària de 37 escons sobre un total de 71 De tota manera, amb l'alternança es va verificar que el marc institucional és estable i el relleu en el poder es va fer sense incidències Els principals reptes que ha d'enfrontar el…
Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i,…