Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
comtat de Revertera de Salandra
Història
Títol concedit el 1771 per l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria al militar napolità de família originària de Vilafranca de Conflent Jaume de Revertera i von Thürheim (Nàpols 1750 — St.Andrä, Caríntia 1797), cavaller de Sant Joan, germà del cinquè duc de La Salandra, que morí com a conseqüència de les ferides rebudes a la batalla de Bassano contra Bonaparte.
teorema de Varignon
Física
Teorema, enunciat per Pierre Varignon, segons el qual el moment de la resultant d’un sistema de forces concurrents en un punt d’un pla i contingudes en aquell pla, respecte a un altre punt del pla o d’un eix, és igual a la resultant dels moments de totes aquelles forces respecte al mateix punt o al mateix eix.
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
Atenció sanitària en la vellesa
L’atenció sanitària de la gent gran presenta una sèrie de característiques específiques derivades de les particularitats que corresponen en aquest camp a la salut de la gent gran De manera global, en la persona d’edat, la fisiologia de la qual varia en relació a la de l’adult, són més habituals les malalties cròniques, sovint sobreposades, la qual cosa, sumada al progressiu deteriorament orgànic propi de l’edat, fa que la seva diagnosi i tractament harmònic sigui complex Això no significa que, necessàriament, tota la gent gran pateixi d’alteracions greus o invalidants Tanmateix, però, no es…
Diccionari de dubtes
a l’igual que Forma incorrecta de igual que a la de tres Forma incorrecta de un, dos, tres o a la una, a les dues i a les tres a la / en venda Tenir llibres en venda a la llibreria, posar llibres a la venda al més Forma correcta seguida d’adverbi Vindré al més aviat possible Forma incorrecta seguida d’adjectiu S’hi presentarà el més elegant possible / tan elegant com sigui possible acabar amb Forma incorrecta en el sentit de posar fi , eliminar , matar , cessar Posà fi a la dictadura accessible Adjectiu De fàcil accés acompanyar-se de Forma incorrecta de anar acompanyat…
orbital atòmic
Química
Cadascuna de les funcions, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
successió
Matemàtiques
Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals ℕ, és a dir, família d’elements (an ) indexats amb nombres naturals.
Així, 1/2, 1/3, , 1/ n , i x , 2 x 2 , 3 x 3 , , nx n , són successions Hi ha també successions de funcions, de variables aleatòries, etc Tota successió, anomenada també seqüència , pot ésser finita a 1 , a 2 , , a n o infinita a 1 , a 2 , , a n , El terme a n és dit terme n-èsim enèsim o terme general Donar una successió infinita pressuposa donar aquest terme general, és a dir, una llei de recurrència Un punt P és dit punt d’acumulació d’una successió a n , si en tot entorn de P hi ha infinits termes de la successió La successió 1, 1/2, 1, 1/3, , 1, 1/ n , té dos punts d’acumulació…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…