Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Castell de Solius (Santa Cristina d'Aro)
Art romànic
L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…
Sant Sadurní d’Estamariu
Art romànic
Situació A la casa de Can Serni del poble d’Estamariu, pot veure’s encara l’arrencada de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - F Tur L’antiga església de Sant Serni era situada a la casa coneguda avui com Can Serni, a l’entrada del poble d’Estamariu, que fou construïda en el mateix emplaçament i aprofitant, possiblement, materials de l’antiga església JAA-MLlC Mapa 35-10216 Situació 31TCG785926 Història Les referències documentals que es coneixen de l’església de Sant Sadurní d’Estamariu es redueixen a dos documents En el primer, de l’any 893, en la venda d’una terra a la vila d’Estamariu…
Sant Martí de Mont-lleví (Peramola)
Art romànic
Situació Capella romànica, avui transformada en cuina del mas de Mont-lleví ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Martí de Mont-lleví és totalment integrada en les estructures de la casa de Montlleví, de la qual constitueix la cuina Mapa 34-12291 Situació 31TCG549581 Per a anar-hi, des de la carretera de Peramola a Cortiuda, passada la casa de la Mora, cal prendre un camí a l’esquerra cap a ponent, i seguir sempre les cruïlles a l’esquerra En uns 3 km s’arriba a la casa de Mont-lleví, abandonada JAA Història L’any 1854, entre els masos existents al terme de Peramola, hi…
Sant Vicenç de Palmerola (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part del rei…
Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’obre una finestra de doble esqueixada ECSA - JA Adell L’església, abandonada, de Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs és situada en el conjunt d’edificis, abandonats i ruïnosos, de les Cases de Rialb, que són al cim d’un turó que domina el marge esquerre del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG498550 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb i que cal deixar per a prendre la que surt uns 150 m abans d’arribar a la piscifactoria del Molí Nou la segona Aquesta pista creua el riu per un gual i…
Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat…
Castell de Pedra (Àger)
Art romànic
Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…
Cos estrany
En la pell De vegades, quan es produeix una ferida s’introdueixen en la pell cossos estranys, que poden haver estat els mateixos elements causants de la ferida Si el cos estrany està solt i és petit, sortirà en fer la neteja de la ferida com s’ha explicat Així acostuma a passar amb els granets de sorra, i també amb petits trossos de vidre o de fusta En alguns casos, el cos estrany queda enclavat en la ferida, fins i tot amagat de manera parcial o total sota la pell Això pot passar amb els hams, agulles, trossos de vidre i d’altres objectes En aquests casos, en l’assistència de primers auxilis…
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música…
Misteri de dolor
Literatura catalana
Obra de teatre d’Adrià Gual, estrenada i publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de…