Resultats de la cerca

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…

Es coneixen molt poques dades sobre els inicis de la seva carrera musical Després d’estudiar amb Adriaan Willaert, s’installà a Ferrara, on entrà al servei del cardenal Hipòlit II d’Este Exercí de tutor musical de diversos membres de la família del duc Hèrcules II d’Este La seva primera publicació musical fou un llibre de madrigals a cinc veus editat a Venècia el 1546 Poc després acompanyà el seu patró a Roma, on romangué alguns anys El 1551 participà en un tens debat amb el teòric portuguès Vicente Lusitano sobre els gèneres de la música de l’antiga Grècia diatònic, cromàtic i…

S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat…

Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés…

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1960 debutà al capdavant de l’Orquestra de la Ràdio i Televisió Hongaresa Prosseguí la seva formació a Roma i a Basilea i el 1969 fou contractat com a director assistent de L Maazel a la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1973 A Itàlia, el 1970 debutà al Teatro alla Scala de Milà i després fou director principal del Teatro Comunale de Bolonya 1974, abans de ser-ho del Teatro La Fenice de Venècia 1976 Entre el 1986 i el 1989 dirigí L’anell del Nibelung a Torí El 1988 presentà la versió alemanya d’ El bosc , de…

El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d…

Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i…

Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el…