Resultats de la cerca

La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…

El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó , per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya a partir del 1623, de tots els regnes Ben aviat 1522 el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel vicecanceller…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…

La literatura específicament infantil i juvenil és una necessitat de les societats urbanes industrials modernes En general, les produccions pròpies d’aquesta literatura es combinen amb les traduccions i les adaptacions El text rep, molt sovint, el suport de les illustracions Textos i dibuixos han anat obrint el pas a la confecció de fullets, àlbums, adaptacions teatrals, còmics, sèries televisives, films, vídeos, CD, jocs d’ordinador, webs, espots per a You Tube Dins de la literatura infantil catalana, les més universals són Massagran des del 1910, Pere Vidal des del 1966 i Les Tres Bessones…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…

El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la capçalera de la…

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…