Resultats de la cerca

El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…

N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de Paco  2005-10…