Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la…
Francesc Brunet i Recasens
Música
Compositor català.
Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa del motu…
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
Opus Sanctorum Angelorum
Institució de l’Església catòlica creada formalment el 2010.
L’origen de la iniciativa sorgí el 1949 entre un grup de sacerdots i seminaristes d’Innsbruck, Àustria, a partir de les paraules del papa Pius XII, que exhortà els pelegrins a avivar en ells mateixos el sentit del món invisible que envolta l’home i a mantenir un cert tracte familiar amb els àngels, la sollicitud constant dels quals s’utilitza en la salvació i la santificació El 13 d’octubre de 1968, sacerdots de quatre nacions proposaren impulsar la seva fundació després de parlar amb el papa Pau VI El 2 d’octubre de 2010 rebé el ple reconeixement canònic després d’un llarg…
capel

Capel de bisbe i d’abat amb jurisdicció
© fototeca.cat
Cristianisme
Capell d’ales amples i copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a cada banda i emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de…
Augustin Bea
Cristianisme
Jesuïta alemany i cardenal.
Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians,…
Sotiris René Sidiropoulos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor francès.
S’inicià en l’art de la mà del seu pare, Sòcrates Sidiropoulos , iconògraf, escultor i pintor La tradició artística familiar de cinc generacions li permeté conèixer els secrets de frescos i mosaics Continuà la seva formació amb els pintors del Philopoemen, Constantinidi i Zoe Valsamis, que li ensenyaren pintura occidental, i amb l’escultor Costas Valsamis A partir del 2002, completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París És autor de retrats de grans personalitats Benet XVI, Sofia de Grècia, Nicolas Sarkozy, etc i d’icones bizantines beat pare Pius, Charles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina