Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren…
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…
psicoanàlisi i música
Música
De manera semblant al que ha passat amb la literatura o les arts plàstiques, la música rarament ha estat objecte d’estudis psicoanalítics.
L’aversió que S Freud sentia per la música és coneguda D’altra banda, Jacques Lacan, psicoanalista partidari de treballar la connexió entre psicoanàlisi i estètica, mai no s’ha dedicat a considerar els fenòmens musicals Aquesta situació s’ha creat principalment a partir de la resistència del material musical a les interpretacions analítiques de tipus hermenèutic, com les que Freud desenvolupà en els seus assaigs dedicats a l’estètica Es pot parlar d’hermenèutica, ja que es tracta de desxifrar els continguts presents en l’obra a partir d’una interpretació fonamentada sobre el complex d’Èdip o…
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
Banc Local de Tarragona (1881-1907)
El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “ Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona ” Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “ en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno ” disposició transitòria tercera dels estatuts El…
Castell d’Ovança (Montlluís)
Art romànic
Situació Restes de la torre de planta rectangular del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Ovança, anomenada popularment “la Castellassa”, són sota la fortalesa de Montlluís, damunt dels congosts de la Tet Controlava, per tant, una de les entrades, des de la vall del Conflent, a la Cerdanya Aquest castell centrava un petit vilatge medieval Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 41” N - Long 2° 7’ 12” E Si seguim la carretera que va de Sallagosa cap al Conflent, immediatament després d’haver passat sota els murs de Montlluís i a uns 100 m d’una gasolinera, surt a…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de quatre grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina